dijous, 16 de setembre del 2010

“El mercat de la misèria”

Dimarts passat vaig ser a Sant Roc amb un grup de companys i companyes del barri. Vaig quedar estorat. Aprofitant els encants setmanals, a sota de l’autopista podem veure in situ les contradiccions del sistema i un dels reptes de les ciutats al segle XXI, l’exclusió i pobresa absolutes. Gent pobre ven allò que ha trobat a les deixalles a gent encara més pobre. A Badalona, a més a més, els fenòmens d’exclusió sempre es concentren als mateixos barris i en 30 anys de democràcia municipal no hem estat capaços de solucionar-ho tot i els esforços i recursos dedicats per les administracions de tots el colors polítics.
Sé que el tema preocupa, a mi i a tothom, però crec que no hi ha prou iniciativa per pensar solucions en aquest problema concret. No podem criminalitzar la pobresa, la solució no és només policial i cal pensar més enllà. Si creiem que la solució és només policial ens equivoquem. El primer tinent d’alcalde diu que la policia hi va i hi actua, no ho poso en dubte, però el dimarts 14 de setembre entre les 13.30 i les 15 hores no hi eren i el mal anomenat “mercat de la misèria” era allà.
Davant d’aquest problema hem de buscar solucions útils i explorar altres alternatives per evitar encara més la degradació d’aquest espai. Crec que cal assegurar presència policial per evitar l’establiment d’aquest mercat, procedir a una neteja i dignificació de l’espai urgent, a Sant Adrià està net i a Badalona no, i amb les entitats dels barri i els venedors del mercat “oficial” pensar quina activitat comercial podem impulsar els dimarts en aquest espai per omplir-lo de vida ciutadana i impedir-ne el seu mal ús. Pot ser una fira de plantes i flors, d’agricultura ecològica i menjar artesà, de mobles etc. No ho sé però llenço la idea... Confiar la solució només a la presència policial no és possible. Ens hi posem a pensar? És només una idea que deixo damunt la taula.
Solucionem aquest problema però no oblidem el de fons, l’empobriment progressiu d’àmplies capes de la nostra societat.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Badalona en Positiu

Badalona en Positiu

Bé, finalment m’he decidit a fer un blog. En aquest primer post intentaré explicar el perquè d’aquesta decisió i el seu títol. Primerament dir que faig un blog des de la perspectiva que sigui el blog de l’Àlex Mañas president d’ICV de Badalona i d’un regidor del grup d’ICV-EUiA, però aquest bloc és personal, les meves opinions no seran sempre les opinions “orgàniques”, ja que crec que pot ser un instrument útil per generar debat i, el que és més important per a mi, per enriquir la meva opinió amb la participació dels qui us animeu a dir-hi la vostra. De tothom, de la gent d’esquerres com jo o de gent amb qui no coincideixi ideològicament. El que importa és que la gent que estimem Badalona compartim reflexions i, sobretot, solucions.

Parlaré de Badalona, però avui és important no perdre de vista allò global per analitzar la perspectiva local, o sigui que suposo que acabaré parlant de més temes. Jo estimo Badalona i és el lloc on visc i on sento el deure d’implicar-me en la comunitat que m’envolta per millorar-la, però faig política perquè vull transformar el món. Encara crec que podem construir una societat millor on la igualtat i la llibertat regeixin el destí de tots els éssers humans. Per això sóc d’ICV, un projecte d’esquerra que vol superar les contradiccions del sistema actual, una esquerra moderna i no dogmàtica que vol un món de dones i homes lliures i iguals en un planeta habitable. Per això vull una Badalona habitable, sostenible on tots tinguem les mateixes oportunitats, on sigui igual el barri o continent on hagis nascut.

Fa molt de temps que hi dono voltes sobre la conveniència o no de publicar aquest blog. Finalment m’he decidit. La immediatesa dels debats fa que un no pugui expressar clarament el que pensa en els mitjans de comunicació tradicionals i reflexionar en veu alta, i enriquir-se amb la opinió dels altres sobre temes de la nostra ciutat que requereixen certes anàlisis, que ni al Ple Municipal ni als mitjans tradicionals no es poden donar.

Espero que aquest sigui un instrument útil per aquells que estimem Badalona i per a mi, ja que us convido a participar sense apriorismes amb les vostres opinions. I aquí ve el perquè del títol Badalona en Positiu. Estic fart, cansat del desànim que sovint s’expressa en aquesta ciutat. Els problemes de Badalona tenen solució, a Badalona pot haver-hi futur. A Badalona hi ha molts problemes i molts reptes que s’han d'afrontar, però no podem oblidar les grans transformacions, físiques i socials, que entre tots i totes, de tots colors i ideologies hem fet en aquesta ciutat.

Jo sóc un badaloní de 36 anys i recordo la Badalona dels 80. Hem millorat molt i podem millorar molt més encara. Aquells que viuen de lamentar-se d'oportunitats perdudes, del que podria haver estat i no ha estat, que els agrada mirar la ciutat per un forat fent anàlisis caduques i de curta volada poden seguir fent-ho, però jo, i molts com jo, creiem que Badalona té futur i volem mirar Badalona en Positiu.

Badalona és primera corona metropolitana i això és un repte i una oportunitat, no pas un hàndicap. No serem mai com Sabadell, Terrassa, Mataró o Vilanova, ciutats de la segona corona, no des dels seus respectius territoris, fet que els comporta generar oportunitats engrescadores. El que ha d’engrescar de Badalona és ser un territori entre el mar i la Serralada de Marina, que fa un continu urbà amb una de les ciutats més emblemàtiques del món en molts aspectes i cada cop més ben comunicada amb aquesta.

Badalona té una identitat que no pot perdre i que hem de preservar, però hem passat molt de temps intentant ser una ciutat referent de quelcom i jo crec que hem de canviar el xip i pensar com encaixem en aquesta ciutat de ciutats que és la capital de Catalunya. Per tant, Badalona és capital perquè la capital de Catalunya és una xarxa de ciutats de la qual en formem part. Aprofitem-ho generant petites centralitats atractives que facin més forta aquesta metròpoli. No hem de pensar en projectes singulars, que ens destaquin, que competeixin amb les ciutats veïnes, que vulguin fer una Badalona atractiva per si sola, això és impossible i són conceptes i estratègies urbanes del segle XX.

Hem de pensar com construïm una ciutat sostenible des de tots els vessants (econòmicament, socialment i territorialment), com ens articulem amb els nostres aliats territorials naturals dins d’aquesta xarxa de ciutats, o sigui les ciutats de la desembocadura del Besòs, i com, juntes, fem que el nord de la capital -xarxa de ciutats- sigui un lloc tant atractiu per viure com el seu centre. És una opinió personal i m’agradaria compartir-la, potser vaig errat però és imprescindible que consensuem plegats una estratègia de ciutat futura i aquest blog pretén posar un granet de sorra.

Per construir una Badalona atractiva tenim un primer repte per endavant que és el principal problema que avui ha d’afrontar Badalona, la inclusió social. No és construeix un territori atractiu si aquest és ple de desigualtats i Badalona és avui una ciutat amb profundes desigualtats amagades sota la catifa.

Ho hem de dir clar i fort: a Badalona hi ha pobresa,i molta. De res serveixen les obres a la via pública, els nous equipaments, la suposada eficàcia en la gestió, que ens ha costat 720.000 € a Montigalà, o el civisme, si la ciutat segueix sent profundament desigual. Aniran al nou Centre Cultural del Carme els clients i venedors del mal anomenat "mercat de la misèria" de sota l’autopista?. Els que s’estan als espais públics de la ciutat esperant el seu torn de dormir en un llit calent?

Em preocupa que avui a Badalona no tothom té les mateixes oportunitats, que som una de les ciutats amb pitjor capital instructiu de Catalunya, amb les rendes més baixes etc., etc. I avui hem de parlar a Badalona d'inclusió social, aquest el primer repte... i en positiu.

Per finalitzar, ho vull repetir, les transformacions positives d’aquesta ciutat són mèrit de molta gent, i políticament de tots els partits que han estat als governs municipals, les errades i els problemes endèmics també. Aquest bloc és profundament partidista perquè ja em coneixeu: prenc partit i molt per un projecte determinat, però no vull que sigui per llençar desqualificacions a d’altres partits, només vull generar debats que crec cal posar sobre la taula.