dimecres, 22 de desembre del 2010

Intervenció ple municipal 21 de desembre Moció per restringir l'arrelament

PLE MUNICIPAL DE BADALONA
INTERVENCIÓ DEL REGIDOR ÀLEX MAÑAS DAVANT LA PRESENTACIÓ D’UNA MOCIÓ PER REGULAR L’ARRELAMENT (I EL REAGRUPAMENT FAMILIAR) DEL PP I UNA ALTRA MOCIÓ PRESENTADA PER PSC, CIU I ERC, PER REGULAR L’ARRELAMENT
Avui no ens preocupava la moció del Partit Popular. Crèiem que, dissortadament, la presentaria i seria rebutjada. Passaria com un capítol més d’aquells que volen fer del debat sobre la immigració una estratègia per buscar vots.
Però estem molt sorpresos, ja que ens causa molt malestar veure que PSC, CiU i ERC ens porten una esmena que ve a dir el mateix que la moció del PP, on han eliminat el disbarat de vincular el reagrupament familiar, ja que està regulat per una directiva de la UE però on vostès, senyors del govern, proposen que es realitzi un informe negatiu per aquelles persones que sol·licitin un permís de residència temporal per arrelament i tinguin sancions per faltes greus o molt greus de les ordenances municipals.
No em sorprèn de CiU i no adreço la meva intervenció als regidors i regidores  d’aquest grup, als quals respecto i felicito si cal quan fan bé les coses, però amb qui ens separen valors  importants. CiU, presentant i donant suport a aquesta esmena ens demostra què volia dir Ferran Falcó, al seu bloc, quan parlava recentment que el que separava a CiU del PP en matèria de immigració era, i cito textualment, “l’actitud”, és a dir, comparteixen valors i es diferencien en l’actitud davant el que tos dos coincideixen a assenyalar com a problema. 
És per això que m’adreço als regidors i regidores del PSC i ERC convençut que al “tsunami” conservador i de dretes que assola Europa, les esquerres el podem combatre, només, sense renunciar als valors de l’esquerra: els valors de la justícia social i la igualtat en majúscules i no intentant contrarestar el discurs de la dreta, fent el mateix discurs però “ligth”.
Perquè això és el que passarà avui aquí, el senyor Garcia Albiol haurà aconseguit marcar l’agenda del PSC i d’ERC portant-los a aprovar una moció que diu que aquells ciutadans de Badalona en situació irregular tindran doble sanció, a diferència dels nascuts aquí o ja regularitzats, que pagarem una multa si infringim de forma greu o molt greu una ordenança. Els irregulars pagaran la multa i, a més, se’ls dificultarà el seu procés de regularització, comdenant-los a la irreguralitat perpètua, és a dir, a la explotació laboral, a l'economia submergida, a la sobreocupació, etc...
La seva moció és inoportuna, innecessària i, sobretot, injusta, com intentaré explicar tot seguit . Abans però, vull que pensem, tots i totes, que és la regularització per arrelament.
L’arrelament és un mecanisme excepcional per obtenir el permís de residència temporal. S’han de demostrar tres anys de permanència al municipi i un contracte de treball en ferm. És a dir, és un mecanisme creat perquè aquells que van arribar al nostre país de forma irregular, cridats per unes taxes de creixement econòmic molt favorables, poguessin regularitzar-se, entrar en la economia formal i poder contribuir a la riquesa de Catalunya.
Un tràmit, el de regularització per arrelament, que ja ha de comptar amb un informe preceptiu dels serveis municipals sobre la integració del demandant a la nostra societat i que, en cap cas, amb la legislació actual, cap persona amb antecedents penals, ni aquí ni enlloc, ja que cal el certificat de la Interpol, pot accedir a la regularització per arrelament. 
És per això, que la seva moció és inoportuna, i més inoportuna encara, si tenim en compte la disminució del fluxe d’irregulars que durant els anys 2009 i 2010 s’ha experimentat a l’Estat espanyol. La vaca ja no té llet i qui té gana busca altres vaques, com els 10.000 espanyols que durant el darrer mes han marxat a treballar a l’Argentina buscant una oportunitat que, avui, aquest Estat, no els hi dóna.
És perillosa perquè crea inseguretat jurídica: aplicacions diferenciades de les ordenances municipals per als “nacionals” i per als estrangers. Oblida, així, un dels principis bàsics de l’esquerra municipalista: la igualtat de drets i deures de tota la ciutadania, entenent la ciutadania com tothom que està empadronat i que, per aquest fet, disposa d’igualtat de drets i de deures. 
És injusta quan expressa “Que per les sol·licituds d’arrelament, l’informe comprovi l’existència d’infraccions a les ordenances municipals produïdes, bé pel sol·licitant, bé al domicili on aquest declari residir. A més, el fet d’haver recaigut sanció ferma per infracció greu, molt greu o reincidència de les ordenances municipals durant els últims dotze mesos, podrà constituir motiu suficient per a què la corporació local emeti informe de caràcter negatiu.”
O sigui, si un ciutadà per escopir dins d’un autobus, fer un grafit, pixar-se en un arbre, etc., tindrà una sanció de fins a 900 €, un estranger irregular tindrà doble sanció ja que pagarà la multa i, a més, se li impedirà la reva regularització i, no ens enganyem, no marxarà de la ciutat, simplement el condemnem a la irregularitat. Així, seguirà aquí, a Badalona, netejant la merda de les nostres cases cuidant els nostres avis, pares o fills però cobrant menys que si fos legal. I, el que és més injust, sancionem a tots els habitants empadronats d’un domicili perquè un d’ells hagi comès una sanció greu o molt greu d’una ordenança municipal.
Ciutadans amb doble sanció i ciutadans sancionats per allò que fan els qui conviuen amb ell al mateix domicili. Més injust impossible, no donem crèdit que ERC i PSC hagin signat això.
I de quina ordenança municipal estem parlant? De la de circulació? De la d’obres menors? De la de rases a la via pública? De la de civisme?. Si el que volem és incrementar el compliment de les ordenances municipals hi estarem d’acord. Però, perquè estan mesclant incompliment d’ordenances i immigració? És que han pensat que poden combatre el PP vinculant immigració i incompliment d’ordenances municipals?
Els recomano la lectura de l’editorial d’El Pais d’aquest diumenge on alertava que els patits democràtics europeus, intentant copiar les propostes xenòfobes i populistes per aturar la ultradreta, l’únic que aconseguien era legitimar el discurs de la ultradreta i, vostès, avui, matisant la moció del PP el que fan és donar-li una victòria al PP i carregar-los d’arguments.
Segurament vostès es refereixen a l’ordenança de civisme, no? Doncs si és així, assegurem el seu compliment incrementant les mesures que ens permetin sancionar els incívics. Nosaltres ni ho hem criticat ni ho criticarem i, el que és més important, pal·liem la manca de recursos econòmics municipals amb lideratge de l’Ajuntament. Feina i idees per seguir incrementant els projectes educatius de les nostres escoles i centres d’educació en el lleure, de les entitats juvenils dels nostres barris, dels plans d’entorns, dels plans de desenvolupament comunitari, etc . 
No tinguin, senyors del PSC i d'ERC, urgències electorals per aprovar mesures populistes i que vostès saben, ineficaces.
Com va dir un professional dels serveis socials de la nostra ciutat a un diari nacional, els problemes dels nostres barris que puguin generar l’arribada massiva d’immigrants, que hem experimentat arran del creixement econòmic, només tenen una solució: TEMPS, TREBALL I RECURSOS.
I a Badalona aquesta tasca ja l’hem fet amb anterioritat i, per tant, ho podem tornar a fer sense buscar dreceres que alimentin la bèstia del discurs xenòfob, molt llaminer en temps de crisi.
Però s’ha de fer sense renunciar als principis bàsics de la igualtat i la justícia social, amb una esquerra que no renuncia als seus valors ideològics davant la dreta, perquè una esquerra desarmada ideològicament és una esquerra derrotada i, avui, a Badalona i molt especialment vostè, senyor alcalde, ha cedit la hegemonia ideològica de la ciutat a la dreta. Des del primer moment a CiU, que li ha marcat l’agenda del seu govern, i a partir d’avui veiem que l’hi marca, també, el PP.
Senyor Serra, vostè és avui a Badalona la màxima expressió de la esquerra que renuncia als seus valors, la màxima expressió de l’esquerra derrotada.
Però els badalonins i badalonines han de saber que hi ha una esquerra, la de ICV-EUiA, que no renúncia als seus valors, que no es resigna i es reacomoda davant el discurs de la dreta, que plantem cara al PP: al carrer, als tribunals i al ple municipal i, el que és més important, que plantem cara als problemes que avui tenen els ciutadans oferint la nostra millor arma: valors per construir una ciutat més justa per a tothom, perquè la cohesió social no s’aconsegueix sense justícia social i, encara menys, cedint davant el discurs xenòfob, racista i desintegrador del Partit Popular de Badalona.

Àlex Mañas Ballesté
Regidor d’ICV-EUiA

Badalona, 21 de desembre de 2010

divendres, 15 d’octubre del 2010

TEMPS, TREBALL I RECURSOS

TEMPS, TREBALL I RECURSOS
Temps, treball i recursos… Així definia en un diari nacional un excel·lent professional dels serveis socials de la nostra ciutat, i activista social, en una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat, l’Ateneu de Sant Roc, el que calia fer, la recepta per aconseguir la inclusió social d’aquells col·lectius d’estrangers, que per la seva pobresa cultural i econòmica poden causar  més problemes en aquests moments a Badalona. 

N’hi ha que prometen expulsions i l’imperi de la llei i l’ordre, n’hi ha que comparteixen aquests valors darrers, però amb una “actitud diferent vers el problema”, n’hi ha que, amb la seva inacció, no compensen amb temps i treball la manca de recursos que, com Ajuntament, hi poguem tenir. 

No és l’actitud, són valors diferents i jo ho tinc clar, mai canviaré els meus valors solidaris per guanyar vots, mai deixaré de pensar que darrera dels problemes de “civisme” o dels petits furts, la causa última d’aquests no és res més que una profunda desigualtat social. 

Quants presumptes delinqüents gitanos romanesos als que alguns volen convertir en cap de turc necessitem per robar el que ha robat Felix Millet? 

Quants milions d’euros ha rebut Badalona dels Fons de Cohesió Social de la Unió Europea des de fa un grapat d’anys? Els comparem amb els recursos que hauríem de destinar a fer treball social amb el col·lectiu gitano romanès? 

A mi personalment em genera més inseguretat la lectura de les converses punxades del sumari de Pretòria que aquest col·lectiu al que hem de dedicar temps, treball i recursos.

Temps, treball i recursos en una ciutat on aquesta feina ja la sabem fer perquè ja l’hem feta amb anterioritat. La resta són sopars de duros. Els polítics amb visió estratègica i de futur no han de prometre dreceres, han de dir les coses tal com són i identificar l’arrel del problema. Si només pensem en vots i en resultats electorals no anem bé. 

Expulsions? Enduriment del codi penal? No empadronar els il·legals? Jo em quedo amb temps, treball i recursos... encara que em costi vots.

dijous, 16 de setembre del 2010

“El mercat de la misèria”

Dimarts passat vaig ser a Sant Roc amb un grup de companys i companyes del barri. Vaig quedar estorat. Aprofitant els encants setmanals, a sota de l’autopista podem veure in situ les contradiccions del sistema i un dels reptes de les ciutats al segle XXI, l’exclusió i pobresa absolutes. Gent pobre ven allò que ha trobat a les deixalles a gent encara més pobre. A Badalona, a més a més, els fenòmens d’exclusió sempre es concentren als mateixos barris i en 30 anys de democràcia municipal no hem estat capaços de solucionar-ho tot i els esforços i recursos dedicats per les administracions de tots el colors polítics.
Sé que el tema preocupa, a mi i a tothom, però crec que no hi ha prou iniciativa per pensar solucions en aquest problema concret. No podem criminalitzar la pobresa, la solució no és només policial i cal pensar més enllà. Si creiem que la solució és només policial ens equivoquem. El primer tinent d’alcalde diu que la policia hi va i hi actua, no ho poso en dubte, però el dimarts 14 de setembre entre les 13.30 i les 15 hores no hi eren i el mal anomenat “mercat de la misèria” era allà.
Davant d’aquest problema hem de buscar solucions útils i explorar altres alternatives per evitar encara més la degradació d’aquest espai. Crec que cal assegurar presència policial per evitar l’establiment d’aquest mercat, procedir a una neteja i dignificació de l’espai urgent, a Sant Adrià està net i a Badalona no, i amb les entitats dels barri i els venedors del mercat “oficial” pensar quina activitat comercial podem impulsar els dimarts en aquest espai per omplir-lo de vida ciutadana i impedir-ne el seu mal ús. Pot ser una fira de plantes i flors, d’agricultura ecològica i menjar artesà, de mobles etc. No ho sé però llenço la idea... Confiar la solució només a la presència policial no és possible. Ens hi posem a pensar? És només una idea que deixo damunt la taula.
Solucionem aquest problema però no oblidem el de fons, l’empobriment progressiu d’àmplies capes de la nostra societat.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Badalona en Positiu

Badalona en Positiu

Bé, finalment m’he decidit a fer un blog. En aquest primer post intentaré explicar el perquè d’aquesta decisió i el seu títol. Primerament dir que faig un blog des de la perspectiva que sigui el blog de l’Àlex Mañas president d’ICV de Badalona i d’un regidor del grup d’ICV-EUiA, però aquest bloc és personal, les meves opinions no seran sempre les opinions “orgàniques”, ja que crec que pot ser un instrument útil per generar debat i, el que és més important per a mi, per enriquir la meva opinió amb la participació dels qui us animeu a dir-hi la vostra. De tothom, de la gent d’esquerres com jo o de gent amb qui no coincideixi ideològicament. El que importa és que la gent que estimem Badalona compartim reflexions i, sobretot, solucions.

Parlaré de Badalona, però avui és important no perdre de vista allò global per analitzar la perspectiva local, o sigui que suposo que acabaré parlant de més temes. Jo estimo Badalona i és el lloc on visc i on sento el deure d’implicar-me en la comunitat que m’envolta per millorar-la, però faig política perquè vull transformar el món. Encara crec que podem construir una societat millor on la igualtat i la llibertat regeixin el destí de tots els éssers humans. Per això sóc d’ICV, un projecte d’esquerra que vol superar les contradiccions del sistema actual, una esquerra moderna i no dogmàtica que vol un món de dones i homes lliures i iguals en un planeta habitable. Per això vull una Badalona habitable, sostenible on tots tinguem les mateixes oportunitats, on sigui igual el barri o continent on hagis nascut.

Fa molt de temps que hi dono voltes sobre la conveniència o no de publicar aquest blog. Finalment m’he decidit. La immediatesa dels debats fa que un no pugui expressar clarament el que pensa en els mitjans de comunicació tradicionals i reflexionar en veu alta, i enriquir-se amb la opinió dels altres sobre temes de la nostra ciutat que requereixen certes anàlisis, que ni al Ple Municipal ni als mitjans tradicionals no es poden donar.

Espero que aquest sigui un instrument útil per aquells que estimem Badalona i per a mi, ja que us convido a participar sense apriorismes amb les vostres opinions. I aquí ve el perquè del títol Badalona en Positiu. Estic fart, cansat del desànim que sovint s’expressa en aquesta ciutat. Els problemes de Badalona tenen solució, a Badalona pot haver-hi futur. A Badalona hi ha molts problemes i molts reptes que s’han d'afrontar, però no podem oblidar les grans transformacions, físiques i socials, que entre tots i totes, de tots colors i ideologies hem fet en aquesta ciutat.

Jo sóc un badaloní de 36 anys i recordo la Badalona dels 80. Hem millorat molt i podem millorar molt més encara. Aquells que viuen de lamentar-se d'oportunitats perdudes, del que podria haver estat i no ha estat, que els agrada mirar la ciutat per un forat fent anàlisis caduques i de curta volada poden seguir fent-ho, però jo, i molts com jo, creiem que Badalona té futur i volem mirar Badalona en Positiu.

Badalona és primera corona metropolitana i això és un repte i una oportunitat, no pas un hàndicap. No serem mai com Sabadell, Terrassa, Mataró o Vilanova, ciutats de la segona corona, no des dels seus respectius territoris, fet que els comporta generar oportunitats engrescadores. El que ha d’engrescar de Badalona és ser un territori entre el mar i la Serralada de Marina, que fa un continu urbà amb una de les ciutats més emblemàtiques del món en molts aspectes i cada cop més ben comunicada amb aquesta.

Badalona té una identitat que no pot perdre i que hem de preservar, però hem passat molt de temps intentant ser una ciutat referent de quelcom i jo crec que hem de canviar el xip i pensar com encaixem en aquesta ciutat de ciutats que és la capital de Catalunya. Per tant, Badalona és capital perquè la capital de Catalunya és una xarxa de ciutats de la qual en formem part. Aprofitem-ho generant petites centralitats atractives que facin més forta aquesta metròpoli. No hem de pensar en projectes singulars, que ens destaquin, que competeixin amb les ciutats veïnes, que vulguin fer una Badalona atractiva per si sola, això és impossible i són conceptes i estratègies urbanes del segle XX.

Hem de pensar com construïm una ciutat sostenible des de tots els vessants (econòmicament, socialment i territorialment), com ens articulem amb els nostres aliats territorials naturals dins d’aquesta xarxa de ciutats, o sigui les ciutats de la desembocadura del Besòs, i com, juntes, fem que el nord de la capital -xarxa de ciutats- sigui un lloc tant atractiu per viure com el seu centre. És una opinió personal i m’agradaria compartir-la, potser vaig errat però és imprescindible que consensuem plegats una estratègia de ciutat futura i aquest blog pretén posar un granet de sorra.

Per construir una Badalona atractiva tenim un primer repte per endavant que és el principal problema que avui ha d’afrontar Badalona, la inclusió social. No és construeix un territori atractiu si aquest és ple de desigualtats i Badalona és avui una ciutat amb profundes desigualtats amagades sota la catifa.

Ho hem de dir clar i fort: a Badalona hi ha pobresa,i molta. De res serveixen les obres a la via pública, els nous equipaments, la suposada eficàcia en la gestió, que ens ha costat 720.000 € a Montigalà, o el civisme, si la ciutat segueix sent profundament desigual. Aniran al nou Centre Cultural del Carme els clients i venedors del mal anomenat "mercat de la misèria" de sota l’autopista?. Els que s’estan als espais públics de la ciutat esperant el seu torn de dormir en un llit calent?

Em preocupa que avui a Badalona no tothom té les mateixes oportunitats, que som una de les ciutats amb pitjor capital instructiu de Catalunya, amb les rendes més baixes etc., etc. I avui hem de parlar a Badalona d'inclusió social, aquest el primer repte... i en positiu.

Per finalitzar, ho vull repetir, les transformacions positives d’aquesta ciutat són mèrit de molta gent, i políticament de tots els partits que han estat als governs municipals, les errades i els problemes endèmics també. Aquest bloc és profundament partidista perquè ja em coneixeu: prenc partit i molt per un projecte determinat, però no vull que sigui per llençar desqualificacions a d’altres partits, només vull generar debats que crec cal posar sobre la taula.